By
Bernat Teresa...
"De vegades la rutina, i suposo que més encara en el món de l'esport, et fa oblidar la veritable motivació que ens porta cada diumenge a posar-nos de curt. Suposo que hi ha gent que pensa que som uns narcisistes, uns egocèntrics que nomès pensem en les nostres marques i que no parem de passar-nos les nostres "superfites" per damunt. Se que és difícil anar a cada cursa ple de motivació, amb la sang bullint dintre nostre i sobretot tenir molt present el perquè un dia vam decidir que la nostre vida anés lligada, per sempre, al món de l'esport. Se que és difícil però no impossible.
Mai oblidaré la
Marató de Barcelona 2008, per moltes coses, però mai l’oblidaré. Podria dir que mai l’oblidaré per haver pogut anar amb una acreditació al coll com a premsa gràcies a una grandíssima persona com es l'Eva Fontecha. Podria dir que mai l’oblidaré per haver pogut seguir a poquíssims metres als primers atletes, aquells que tant admirem. Ho podria dir per haver pogut seguir als grans de casa nostre com el
Nacho Caceres,
Carlos Gil,
Victor Estepa,
Marcel Zamora.......Podria dir que mai l’oblidaré per haver pogut recórrer la meva ciutat, gaudint del que mes m'agrada. Podria dir que mai l’oblidaré per haver tingut camp lliure a la línia d'arribada amb la meva càmera a la mà. Podria dir que mai l’oblidaré per haver pogut fer un munt de fotos per fer feliç a moltíssima gent. Podria dir que mai l’oblidaré per haver compartit una estona amb el
Sr. Blanco, el
Sr. Anton o tants altres. Però aquests no son els motius....
Vaig aparcar la moto i em vaig reunir amb l'Eva (et mereixes tres monuments de tots nosaltres) a la línia d'arribada quan el marcador ensenyava el crono per sota de les tres hores. Era un gran espectacle. Teníem una visió privilegiada de les cares dels grans protagonistes, tots i cadascú dels atletes participants. Cada participant era una gran historia, de superació, d'objectiu aconseguit. Segur que cadascú feia un gran recordatori del que suposa preparar una marató. Vam veure l'arribada de molts amics fins que....... vam veure el gran
Joan Marc Fons:
"
Joan Marc, quan vam anar a felicitar-te no ens esperàvem aquell magnífic moment que ens vas regalar. Recordem que estaves parlant amb un altre atleta quan amb una abraçada et vam felicitar per la teva fita. Si et sóc sincer no teníem ni idea de la teva anterior marca ni si havies preparat o no la marató.
Recordem com estàvem parlant, fins que l'Eva et va recordar que aquella medalla, la que et defineix com a finisher de la
Marató de Barcelona 2008, l'havies de gravar amb el teu nom i el teu temps. Recordem que la vas agafar, te la vas mirar i amb un "
ostia Bernat, 3.30 hores!!!" vas començar a treure tots els sentiments que portaves dintre.
Recordem com els teus ulls s'omplien d'unes llàgrimes apunt de sortir. Recordem com no podies articular paraula i nomès tu sabies el que realment volies dir amb els teus "ostia tiu", "es increïble" o "no m'ho crec". Recordo com l'Eva es va girar per amagar que la seva emoció l'havia fet plorar. Recordo com jo mateix també em vaig emocionar, i no saps com, al veure't així. Recordo com no podia fer altre cosa que abraçar-te.
Mai oblidarem l'arribada de
Marató de Barcelona. Potser si oblidarem qui la va guanyar o quina marca va aconseguir. Però et puc prometre que mai oblidarem un moment tant especial com ens vas fer passar."
Desprès de l'arribada del
Joan Marc van haver tantes i tantes més que van provocar que els nostres ulls "parlessin" que no vam marxar fins al tancament de la competició. Vam estar més de 3 hores allà plantats intentant endevinar l'historia de cadascú dels participants que feien sonar la catifa de
Champion Chip...(fins i tot ens varen preguntar si esperavem a algú!!)
"
Joan Marc, ara farà un any que ens vam conèixer a l'Ironcat. Des del primer moment em vas demostrar del que estàs fet. Gran persona, gran amic, gran company..... Desprès ens vam veure a Banyoles i encara m'ho vas demostrar més. I durant aquesta
Marató de Barcelona m'has desmuntat.
FELICITATS SENYOR JOAN MARC FONS"
Fonte disfrutandooooo!!
Jaume Llibreeeeeeeeee & Fonte
Qué decir??? Sólo puedo quitarme el sombrero...lástima que no estuviera todo el circuito asfaltado para animarlos en patines!!! 
Vicenç Solé debuta en 100kms con 9 h 46’ 20” !!!
Fonte a topeeeeeeeeeeeeee!
The Mayoral Family & Bernat
Iván Limia- 5º clasificado..ese 3 trae suerteeee!!
Salida Brasileñaaaaa!!
Foto a lo Ibon Zugasti...Escoriza, Ojeda, Limia , Granadero & Fonte en carrera!
Mi Bomberooooo!! Hay que competir con top, eh!..tarjetaaaaaaaa!!
Fonte hacia Meta!!!
BENITO OJEDA- 2ºclasificado. Una semana más demostrando lo bien que le sienta ser veterano!!!
The nike run
